Estudies o treballes?

Aquest és un d'aquells moments "d'ara o mai".

En una de les moltes llibreries de Buenos Aires, la noia estava aplicada amb els llibres quan la vaig descobrir. Sense temps d'ajustar la càmera, pregant perquè no s'adonés, la vaig atrapar; no vaig tenir temps d'una altra oportunitat perquè, sí, es va moure per agafar un altre llibre i aquell segon cop la foto ja no va tenir la mateixa gràcia.
Mentrestant una veu al darrere m'apressava: ja has acabat? És el què passa quan algú no té els mateixos interessos que tu.

.

Sense vacances

M'imagino la dura jornada de treball que va tenir la bona dona. No obstant, ella no té dret a unes vacances...

.

Una 'top model' inesperada

Em trobava a la plaça davant del Centre Cultural Kirchner (antiga seu de Correus de Buenos Aires) amb la intenció gens agoserada de fer una una foto al majestuós edifici i a l'estàtua al carter desconegut. Però, inesperadament, se'm va colar a l'escena la nena amb aquest posat del tot casual.

No m'ho vaig pensar dos cops. En dècimes de segon vaig reenquadrar i vaig aprofitar l'oportunitat que aquesta 'top model' en miniatura m'oferia.

.

Culpabilitat

"Señora, usted no ayuda...!, em va dir l'àvia indígena asseguda al pedrís en un poblet perdut a la "Quebrada de Humahuaca" (Patrimoni de la Humanitat).

M'havia ofert un petit guanaco fet de llana i filferro, lleig i coix, i jo, que en cada viatge compro menys coses, l'havia ignorada.

"Señora, usted no ayuda...". Em vaig sentir assenyalada i culpable davant aquell prec i aquella mirada.Vaig fer mitja volta i li vaig comprar el guanaco escarransit i mal gimbat, que per a mi només era una rampoina però per a ella era la forma de guanyar-se la vida, tan dura per als humils indígenes del nord de l'Argentina.

Val a dir que a la meva filla li va encantar, així que cada una a la seva manera, totes tres vam ser felices.



(La foto  li vaig fer a posteriori amb el seu consentiment, i no va ser condició per a comprar-li el guanaco. I si m'hagués dit que no, no li hauria fet).

.

Mare i mestra

Jo badava i m'entretenia en els detalls que s'exibeixen abastament a l'exposició i va ser la meva filla que m'acompanyava qui em va dir: "Mama, mira..." Em vaig girar i sense pensar-m'ho, clic! Una escena d'allò més tendra entre una mare que ensenya a la seva nena, encara infant, el valor i el gaudi de la música.

CaixaForum BCN (2019) / Exposició ÒPERA. Passió, política i poder

.

Atenent el seu públic // Atendiendo a su público // Serving your audience

Els seus pares les cridaven repetidament perquè no s'atanssessin més a l'aigua, que estava quasi gelada de tan fred com feia; però elles com si res de tan entretingudes i divertides, i és que, quina criatura es pot resistir a un públic tan nombrós i devot com aquest?

Camprodon

.......................................

Sus padres las llamaban repetidamente para que no se acercasen más al agua, que estaba casi helada de tanto frío como hacía; pero ellas ni caso de tan entretenidas y divertidas. Y es que ¿qué criatura puede resistirse a un público tan numeroso y devoto como éste?

Un avi cofoï // Un abuelo orgulloso // A proud grandfather

I aquest és l'avi de la critaura; cofoï i amb raó, val a dir.

És ben curiosa la diferència física entre ambdós tot i la proximitat familiar. Ell, amb aquest aspecte inconfusible d'home de les estepes, i ella, rossa i blanca com un got de llet.

-Salut, senyor, teniu una néta per menjar-se-la a petons...

(Cràter del volcà Khorgo - Mongòlia Central)

...................................

Y este es el abuelo de la critaura; orgulloso y con razón, cabe decir.

Es bien curiosa la diferencia física entre ambos a pesar de la proximidad familiar. Él, con ese aspecto inconfundible de hombre de las estepas, y ella, rubia y blanca como un vaso de leche.


-Salud, Señor, tiene usted una nieta para comérsela a besos ...

(Cráter del volcán Khorgo - Mongolia Central)

.