Convicció

Per als hinduistes Haridwar és un dels set llocs més sagrats de l'Índia. Segons la mitologia hindú, Haridwar va ser un dels quatre punts on van caure les quatre gotes de "amrita", l'elixir de la immortalitat, que va esquitxar involuntàriament de la gerra que duia l'au Garuda i pel qual déus i dimonis van combatre durant dotze dies i dotze nits divines, equivalents a dotze anys humans.

Per aquest motiu, cada tres anys les quatre ciutats més santes (Ujjain, Haridwar, Naisk i Praiág) fan torns per celebrar la festa religiosa més important de l'Índia: el Kumbh Mela. Just va tocar l'any 2009 en què em trobava de viatge per allà i jo no tenia ni idea.

Milers i milers de persones, homes i dones, vinguts de remotes poblacions s'amunteguen, resen i es banyen a les aigües del Ganges (Mare Ganga) al seu pas per Haridwar per purificar-se; aigua que després recullen en gerres de tot tipus i porten a casa per consumir durant l'any per tal de mantenir la seva puresa.

La dona de la foto era allí, submergida amb dues més, quan jo, asseguda a la vora del 'gat', la vaig enfocar. Ella ho va percebre però no va fer cap gest de reprobació, ben al contrari, per uns instants va mantenir ferma la seva mirada com si volgués informar-me de la fermesa de les seves conviccions.

Per cert, jo també m'hi vaig banyar.

...............................

 

Somriures innocents

Santiago de Atitlán – Guatemala

Havia pujat al vaixell a Panachel per visitar els diversos poblets que voregen les ribes del Llac Atitlán: Sant Pedro, Santiago... El dia era radiant - no sempre així aquell setembre de consistents pluges que semblaven desplomar-se com galledes d'aigua - i l'ambient d'allò més festiu amb nombrosos turistes i estudiants procedents dels EUA i Canadà que prenien classes d'espanyol a Antigua (per cert un dels millors llocs per aprendre l'idioma).

Vaig baixar a Santiago de Atitlán. En una església plena de sants luxosament habillats amb els vestits que els confeccionaven les dones indígenes com si es tractessin de ninots per a jugar, hi havia les dues petites que van posar encantades per a mi. La guerra civil havia acabat el desembre de 1996, però es percebia una violència latent clarament identificada en els homes armats amb subfusells apostats a les entrades de bancs i joieries. Les nenes semblaven felices, alienes a tot això, a pesar de la pobresa que es podia observar quan hom sortia dels circuits turistics. Sovint em pregunto, quan miro fotos en la distància, què haurà estat de les persones.

Aquesta foto va ser presa en 2002 amb una Olympus analògica iS-2000 (que encara conservo) que em va donar moltes alegries en aquell temps.

 ...........................

Había tomado el barco en Panachel  para visitar los diversos pueblitos que bordean las orillas del Lago Atitlán: San Pedro, Santiago... El día era radiante – no siempre así en aquel septiembre de consistentes lluvias que parecían desplomarse como cubos de agua - y el ambiente de lo más festivo con numerosos turistas y estudiantes procedentes de EE.UU y Canadá que tomaban clases de español en Antigua (por cierto uno de los mejores lugares para aprender el idioma).

 

Me bajé en Santiago de Atitlán. En una iglesia repleta de santos lujosamente ataviados con los trajes que les confeccionaban las mujeres indígenas cual muñecos para jugar, allí estaban las dos pequeñas que posaron encantadas para mí. La guerra civil havia finalizado en diciembre de 1996, pero se percibúa una violencia latente claramente identificada en los hombres armados son subfusiles apostados a las entradas de bancos y joyerías. Sin embargo las niñas, ajenas a todo eso, parecían felices a pesar de la pobreza que se podía observar cuando uno salía de los circuitos turísticos. A menudo me pregunto, cuando miro fotos en la distancia, qué habrá sido de esas personas.

Esta foto fue tomada en 2002 con una Olympus analógica iS-2000 (que aún conservo) que me dio muchas alegrías por aquel entonces.