La motivació

Als vells i als nens no els calen simulacions: són com són sense artificis. Als uns perquè els ha passat el temps i tenen l’ànima plena... -o quasi buida- i això es veu a la mirada: la nostàlgia, la tristesa, la bonhomia o l’esperança malgrat tot. Els altres, els menuts, tenen un ventall de possibilitats davant seu que no poden ni imaginar però de moment només compten amb la innocència d’uns ulls nets.

L’objecte d’aquest bloc és precisament aquest: mostrar el principi i el final de l’ésser humà, obviant deliberadament la tan complicada fase de plenitud,així com la meva relació amb ells en el moment de fer-los la foto.

Algunes d’aquestes fotos están preses fa anys i de ben segur els manca qualitat técnica, però per a mi el que compta és el seu testimoni.

Gràcies per visitar el meu bloc.


Los ancianos y los niños no necesitan de simulaciones: son como son sin artificios. A unos les ha pasado el tiempo y tienen el alma llena ... -o casi vacía- y eso se ve en la mirada: la nostalgia, la tristeza, la bondad o la esperanza a pesar de todo. Los otros, los pequeños, tienen un abanico de posibilidades ante sí que no pueden ni imaginar pero de momento sólo cuentan con la inocencia de unos ojos limpios.

El objeto de este blog es precisamente éste: mostrar el principio y el final del ser humano, obviando deliberadamente la tan complicada fase de plenitud, así como mi relación con ellos en el momento de tomarles la foto.

Algunas de estas fotos están tomadas hace años y seguro les falta calidad técnica, pero para mí lo que cuenta es su testimonio.

Gracias por visitar mi blog.

divendres, 13 de març del 2015

Sorpreses // Sorpesas // Surprises



Ella era la matriarca, si més no, la que tallava el bacallà per sobre les altres tot i que estic segura de que no era tan vella.

Xerraire i amb un posat divertit, ens explicava en la seva llengua el que suposo que seria la manera d’aconseguir el daurat pigment fet amb greix i la pols d’una pedra vermella especial que es posen a la pell les dones Himba - que ja es no treuen mai més -, i ens en va fer una demostració. Aquest és un dels seus signes de feminitat i bellesa i a fe que ho són, de belles.

Però jo  també tenia un secret: un gran tatuatge de colors a la part baixa de l’esquena, que, com a deferència, li vaig mostrar. Ella es va entusiasmar tant amb la sorpresa, que va muntar una cridòria demanant a les altres dones que s’acostessin a veure’l fins que em van rodejar per complet encuriosides i rialleres com si es tractés d'una festa.

Va ser un bon final, perquè val a dir que la trobada amb aquella tribu no havia començat bé. Molt freda per part del guia, que arrenglerava al llarg d’un mur una canalla amb actitud indolent a fi que els àvids turistes els poguéssim fer les fotos de rigor. Gairebé recordava un mercat d’esclaus.

Per sort va acabar de forma gratificant per ambdues parts.

Ètnia Himba (Cataractes Epupa, nord de Namíbia)
...........................................


Ella era la matriarca; en cualquier caso, era la que cortaba el bacalao por encima de las otras aunque estoy segura de que no era tan vieja.

Charlatana y con un aire divertido, nos explicaba en su lengua lo que supongo sería la manera de conseguir el dorado pigmento hecho con grasa y el polvo de una piedra rojiza especial con que se embadurnan la piel las mujeres Himba - que ya se no quitan jamàs  -, y nos hizo una demostración. Este es uno de sus signos de femineidad y belleza y a fe que lo son, de bellas.

Pero yo también tenía un secreto: un gran tatuaje de colores en la parte baja de la espalda, que, como deferencia, le mostré. Ella se entusiasmó tanto con la sorpresa que montó un griterío pidiendo a las otras mujeres que se acercaran a verlo hasta que me rodearon por completo curiosas y risueñas como si de una fista se tratase.

Fue un buen final, porque hay que decir que el encuentro con esa tribu no había empezado bien. Muy fría por parte del guía, que alineó a lo largo de un muro unos niños con actitud indolente para que los ávidos turistas les pudiéramos sacar las fotos de rigor. Casi recordaba un mercado de esclavos.

Por suerte terminó de forma gratificante para ambas partes.

Etnia Himba (Cataratas Epupza, norte de Namibia)