La mirada d'ahir... Els ulls del futur: d’abril 2015

La motivació

Als vells i als nens no els calen simulacions: són com són sense artificis. Als uns perquè els ha passat el temps i tenen l’ànima plena... -o quasi buida- i això es veu a la mirada: la nostàlgia, la tristesa, la bonhomia o l’esperança malgrat tot. Els altres, els menuts, tenen un ventall de possibilitats davant seu que no poden ni imaginar però de moment només compten amb la innocència d’uns ulls nets.

L’objecte d’aquest bloc és precisament aquest: mostrar el principi i el final de l’ésser humà, obviant deliberadament la tan complicada fase de plenitud,així com la meva relació amb ells en el moment de fer-los la foto.

Algunes d’aquestes fotos están preses fa anys i de ben segur els manca qualitat técnica, però per a mi el que compta és el seu testimoni.

Gràcies per visitar el meu bloc.

Los ancianos y los niños no necesitan de simulaciones: son como son sin artificios. A unos les ha pasado el tiempo y tienen el alma llena ... -o casi vacía- y eso se ve en la mirada: la nostalgia, la tristeza, la bondad o la esperanza a pesar de todo. Los otros, los pequeños, tienen un abanico de posibilidades ante sí que no pueden ni imaginar pero de momento sólo cuentan con la inocencia de unos ojos limpios.

El objeto de este blog es precisamente éste: mostrar el principio y el final del ser humano, obviando deliberadamente la tan complicada fase de plenitud, así como mi relación con ellos en el momento de tomarles la foto.

Algunas de estas fotos están tomadas hace años y seguro les falta calidad técnica, pero para mí lo que cuenta es su testimonio.

Gracias por visitar mi blog.

dissabte, 25 d’abril del 2015

Genio y figura

L'home, originari de Tarazona (L'Aragó), estava prenent la fresca al carrer una tarda de juny, pels volts de Sant Joan. Jo anava amb un grup d'amics en 'petit comité' i en veure'l tan pinxo i amb tanta dignitat, li vàrem demanar si li podíem fer una foto. Ell es va estarrufar i s'hi va posar bé: "Aquí em teniu per a la posteritat", semblava dir-nos.

...............................

El hombre, originario de Tarazona (Aragón), estaba tomando el fresco en la calle una tarde de junio, por las fechas de San Juan. Yo iba con un grupo de amigos en 'petit comité' y al verlo tan chulo y con tanta dignidad, le pedimos permiso para tomarle una foto. Él tomó aplomo y se colocó en buena posición: "Aquí estoy para la posteridad", parecía decirnos.

dimecres, 1 d’abril del 2015

Els aprenents de monjo // Los aprendices de monje // Monk Learner

Tanta guerra i tants anys de comunisme no van aconseguir esborrar el budisme de les vides dels vietnamites que la viuen amb molta devoció i respecte.

A la ciutat de Hue, a la riba del Riu Perfume, es troben la Ciutadella i el Palau Imperial, i a tocar d’aquell recinte hi ha una escola de formació de monjos budistes. Els nens, no van parar la més mínima atenció als curiosos que ens els miràvem des de una distància prudencial atès que no ens estava permès acostar-nos-hi ni tampoc parlar-hi.

Hue (Vietnam 2007)

........................................

Tanta guerra y tantos años de comunismo no lograron borrar el budismo de las vidas de los vietnamitas que la viven con mucha devoción y respeto.

En la ciudad de Hue, a orillas del Río Perfume, se encuentran la Ciudadela y el Palacio Imperial, y junto a aquel recinto hay una escuela de formación de monjes budistas. Los niños, no prestaron la más mínima atención a los curiosos que los mirábamos desde una distancia prudencial dado que no nos estaba permitido acercarnos ni tampoco hablar con ellos.