Aquest nen , d’uns sis o set anys a tot estirar, compartía la barcassa amb els seus pares en un dels braços del Delta del Mekong. La barcassa era una botiga de venda ambulant de pinyes tropicals en un mercat flotant dels molts que hi ha i del qual ja no en recordó el nom. Tant el pare com la mare, d’aspecte molt humil, s’afanyaven a pelar les pinyes aprofitant que els turistes compràvem delerosos, copiant-nos el gest els uns als altres.
Em
va captivar el seu rostre perfecte d’ulls tristos, qui sap si pressentint que el seu futur no
aniria massa més enllà d’aquell riu d’aigües tèrboles.
……………………………………
Este niño, de unos seis o siete años a lo sumo, compartía la barcaza con sus padres en uno de los brazos del Delta del Mekong. La barcaza era una tienda de venta ambulante de piñas tropicales en un mercado flotante de los muchos que hay y del que ya no recuerdo el nombre. Tanto el padre como la madre, de aspecto muy humilde, se apresuraban a pelar las piñas aprovechando que los turistas comprábamos ansiosos, copiando hacernos el gesto unos a otros.
Me cautivó su rostro perfecto de ojos tristes, quizá presintiendo que su futuro no iría demasiado más lejos de aquel río de aguas turbias.
