Tothom intenta guanyar-se la vida com pot i si és honestament, millor. Aquest parell de vailets estaven a l'entrada d'un dels temples d'Ankor (Cambodja) i ens barraven el pas ballant i cantant, i -cal reconèixer-ho- desacompassats i desafinant com gats afònics. Però que hi vols fer? Al menys ho intentaven.
Cambodja és un país que es diu democràtic, però on la corrupció es ben visible. Només cal veure els cotxassos que circulen pels carrers de Phnom Penh i comparar-ho amb la pobresa que hi ha a les zones rurals, on uns nens sense escola amarats per una pluja persistent s'amunteguen al voltant dels turistes per vendre'ls uns mocadors fets amb poca gràcia que, ben probablement, confeccionen les seves mares a l'interior d'una cabana de canyes i palla. Una pena.
La foto és de 2007, presa amb una càmera Olympus UZ-510 en modus automàtic. Llavors no en sabia més...
------------------------
Todo el mundo intenta ganarse la vida como puede y si es honestamente, mejor. Este par de chavales estaban en la entrada de uno de los templos de Ankor (Camboya) y nos cerraban el paso bailando y cantando, y -hay que reconocerlo- desacompasados y desafinando como gatos afónicos. Pero que quieres hacer? Al menos lo intentaban.
Camboya es un país que se dice democrático, pero donde la corrupción es bien visible. Sólo hay que ver los cochazos que circulan por las calles de Phnom Penh y compararlo con la pobreza que hay en las zonas rurales, donde unos niños sin escuela empapados por una lluvia persistente se amontonan alrededor de los turistas para venderles unos pañuelos hechos con poca gracia que, muy probablemente, confeccionan sus madres en el interior de una cabaña de cañas y paja. Una pena.
La foto es de 2007, tomada con una cámara Olympus UZ-510 en modo automático. En aquel entonces yo no sabía más...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada