La motivació

Als vells i als nens no els calen simulacions: són com són sense artificis. Als uns perquè els ha passat el temps i tenen l’ànima plena... -o quasi buida- i això es veu a la mirada: la nostàlgia, la tristesa, la bonhomia o l’esperança malgrat tot. Els altres, els menuts, tenen un ventall de possibilitats davant seu que no poden ni imaginar però de moment només compten amb la innocència d’uns ulls nets.

L’objecte d’aquest bloc és precisament aquest: mostrar el principi i el final de l’ésser humà, obviant deliberadament la tan complicada fase de plenitud,així com la meva relació amb ells en el moment de fer-los la foto.

Algunes d’aquestes fotos están preses fa anys i de ben segur els manca qualitat técnica, però per a mi el que compta és el seu testimoni.

Gràcies per visitar el meu bloc.


Los ancianos y los niños no necesitan de simulaciones: son como son sin artificios. A unos les ha pasado el tiempo y tienen el alma llena ... -o casi vacía- y eso se ve en la mirada: la nostalgia, la tristeza, la bondad o la esperanza a pesar de todo. Los otros, los pequeños, tienen un abanico de posibilidades ante sí que no pueden ni imaginar pero de momento sólo cuentan con la inocencia de unos ojos limpios.

El objeto de este blog es precisamente éste: mostrar el principio y el final del ser humano, obviando deliberadamente la tan complicada fase de plenitud, así como mi relación con ellos en el momento de tomarles la foto.

Algunas de estas fotos están tomadas hace años y seguro les falta calidad técnica, pero para mí lo que cuenta es su testimonio.

Gracias por visitar mi blog.

divendres, 28 de novembre del 2014

El sastre // The tailor





Subatan (Gilan / nord d’Iran)



El poble està format per un petit nucli de cases i una majoria disperses per les muntanyes del voltant; unes altes muntanyes de clima plujós i barrancs de vertigen que voregen el mar Caspi, el qual es pot veure a la llunyania des de determinats punts.

La gent allà és tranquil·la i afable, no especialment religiosa (fins i tot les dones podíem anar sense vel) i on cadascú és dedica a una cosa i prou.

Aquest és el sastre que vesteix tots els homes del llogaret. No sé pas si el negoci li surt molt a compte –de ben segur que no es farà ric- però no semblava que li importés massa. Se’l  veu prou feliç i sobre tot entusiasmat de rebre al seu humil cosidor uns visitants tan eixerits com nosaltres. Es va divertir molt emprovant americanes gruixudes i barrets tradicionals a l’únic home que formava part del nostre grup.

..................................


El pueblo está formado por un pequeño núcleo de casas y una mayoría dispersas por las montañas de los alrededores; unas altas montañas de clima lluvioso y barrancos de vértigo que bordean el mar Caspio, el cual puede verse a lo lejos desde determinados puntos.

La gente allí es tranquila y afable, no especialmente religiosa (incluso las mujeres podíamos ir sin velo), donde cada uno se dedica a una cosa y basta.

Este es el sastre que viste a todos los hombres de la aldea. No sé si el negocio le sale muy rentable -seguro que no se hará rico- pero no parecía importarle demasiado. Se le ve feliz y sobre todo entusiasmado de recibir en su humilde taller unos visitantes tan avispados como nosotros. Se divirtió mucho probando gruesas americanas y sombreros tradicionales al único hombre que formaba parte de nuestro grupo.
 

dilluns, 10 de novembre del 2014

Sinceritat // Sinceridat // Sincerity



La nena pertany a l'ètnia Maasai de Tanzània, que viu al peu del volcà Ol Doinyo Lengai , la qual es caracteritza perquè tot els ornaments que porten les dones són de color blanc a diferencia de les Maasai de Kenya que són de molts colors .

La família amb qui viu la nena van ser d'allò més hospitalari i afable i coneixia bé el nostre guia, qui havia conviscut amb ells un temps. Suposo que aquest fet i que molt probablement els va portar menjar i algun regal útil, va afavorir l'entesa i van ser d'allò més col.laborador. Està clar que aquest somriure ample és del tot sincer.

Les dents incisives no són pas brutes, sinó que estan tacades per la manca de minerals de l'aigua que consumeixen i lamentablement sovint les acaben perdent. També tenen el costum d'arrencar-se voluntàriament les incisives inferiors per escopir millor, diuen...

......................................


La niña pertenece a la etnia Maasai de Tanzania, que vive al pie del volcán Ol Doinyo Lengai, la cual se caracteriza porque todo los adornos que llevan las mujeres son de color blanco a diferencia de las Maasai de Kenia que son de muchos colores.

La familia con la que vive la niña fue de lo más hospitalario y afable y conocía bien a nuestro guía, quien había convivido con ellos un tiempo. Supongo que este hecho y que muy probablemente les llevó comida y algún regalo útil, favoreció el entendimiento y fueron de lo más colaborador. Está claro que esta ancha sonrisa es del todo sincera.

Los dientes incisivos no están sucios, sino que están manchados por la falta de minerales del agua que consumen y lamentablemente a menudo los acaban perdiendo. También tienen la costumbre de arrancarse voluntariamente los incisivos inferiores para escupir mejor, dicen ...