La motivació

Als vells i als nens no els calen simulacions: són com són sense artificis. Als uns perquè els ha passat el temps i tenen l’ànima plena... -o quasi buida- i això es veu a la mirada: la nostàlgia, la tristesa, la bonhomia o l’esperança malgrat tot. Els altres, els menuts, tenen un ventall de possibilitats davant seu que no poden ni imaginar però de moment només compten amb la innocència d’uns ulls nets.

L’objecte d’aquest bloc és precisament aquest: mostrar el principi i el final de l’ésser humà, obviant deliberadament la tan complicada fase de plenitud,així com la meva relació amb ells en el moment de fer-los la foto.

Algunes d’aquestes fotos están preses fa anys i de ben segur els manca qualitat técnica, però per a mi el que compta és el seu testimoni.

Gràcies per visitar el meu bloc.


Los ancianos y los niños no necesitan de simulaciones: son como son sin artificios. A unos les ha pasado el tiempo y tienen el alma llena ... -o casi vacía- y eso se ve en la mirada: la nostalgia, la tristeza, la bondad o la esperanza a pesar de todo. Los otros, los pequeños, tienen un abanico de posibilidades ante sí que no pueden ni imaginar pero de momento sólo cuentan con la inocencia de unos ojos limpios.

El objeto de este blog es precisamente éste: mostrar el principio y el final del ser humano, obviando deliberadamente la tan complicada fase de plenitud, así como mi relación con ellos en el momento de tomarles la foto.

Algunas de estas fotos están tomadas hace años y seguro les falta calidad técnica, pero para mí lo que cuenta es su testimonio.

Gracias por visitar mi blog.

divendres, 28 de novembre del 2014

El sastre // The tailor





Subatan (Gilan / nord d’Iran)



El poble està format per un petit nucli de cases i una majoria disperses per les muntanyes del voltant; unes altes muntanyes de clima plujós i barrancs de vertigen que voregen el mar Caspi, el qual es pot veure a la llunyania des de determinats punts.

La gent allà és tranquil·la i afable, no especialment religiosa (fins i tot les dones podíem anar sense vel) i on cadascú és dedica a una cosa i prou.

Aquest és el sastre que vesteix tots els homes del llogaret. No sé pas si el negoci li surt molt a compte –de ben segur que no es farà ric- però no semblava que li importés massa. Se’l  veu prou feliç i sobre tot entusiasmat de rebre al seu humil cosidor uns visitants tan eixerits com nosaltres. Es va divertir molt emprovant americanes gruixudes i barrets tradicionals a l’únic home que formava part del nostre grup.

..................................


El pueblo está formado por un pequeño núcleo de casas y una mayoría dispersas por las montañas de los alrededores; unas altas montañas de clima lluvioso y barrancos de vértigo que bordean el mar Caspio, el cual puede verse a lo lejos desde determinados puntos.

La gente allí es tranquila y afable, no especialmente religiosa (incluso las mujeres podíamos ir sin velo), donde cada uno se dedica a una cosa y basta.

Este es el sastre que viste a todos los hombres de la aldea. No sé si el negocio le sale muy rentable -seguro que no se hará rico- pero no parecía importarle demasiado. Se le ve feliz y sobre todo entusiasmado de recibir en su humilde taller unos visitantes tan avispados como nosotros. Se divirtió mucho probando gruesas americanas y sombreros tradicionales al único hombre que formaba parte de nuestro grupo.
 

1 comentari: