La motivació

Als vells i als nens no els calen simulacions: són com són sense artificis. Als uns perquè els ha passat el temps i tenen l’ànima plena... -o quasi buida- i això es veu a la mirada: la nostàlgia, la tristesa, la bonhomia o l’esperança malgrat tot. Els altres, els menuts, tenen un ventall de possibilitats davant seu que no poden ni imaginar però de moment només compten amb la innocència d’uns ulls nets.

L’objecte d’aquest bloc és precisament aquest: mostrar el principi i el final de l’ésser humà, obviant deliberadament la tan complicada fase de plenitud,així com la meva relació amb ells en el moment de fer-los la foto.

Algunes d’aquestes fotos están preses fa anys i de ben segur els manca qualitat técnica, però per a mi el que compta és el seu testimoni.

Gràcies per visitar el meu bloc.


Los ancianos y los niños no necesitan de simulaciones: son como son sin artificios. A unos les ha pasado el tiempo y tienen el alma llena ... -o casi vacía- y eso se ve en la mirada: la nostalgia, la tristeza, la bondad o la esperanza a pesar de todo. Los otros, los pequeños, tienen un abanico de posibilidades ante sí que no pueden ni imaginar pero de momento sólo cuentan con la inocencia de unos ojos limpios.

El objeto de este blog es precisamente éste: mostrar el principio y el final del ser humano, obviando deliberadamente la tan complicada fase de plenitud, así como mi relación con ellos en el momento de tomarles la foto.

Algunas de estas fotos están tomadas hace años y seguro les falta calidad técnica, pero para mí lo que cuenta es su testimonio.

Gracias por visitar mi blog.

dimarts, 27 de gener del 2015

El vell patriarca // El viejo patriarca // The Old Major





L’home romania assegut, impassible, davant el grup de turistes tafaners que li envaïen el llogaret fet de cases de fang i canyes on ell regnava. Ni un gest en tota l’estona, ni una mirada d’escrutini. Allò era cosa de les dones i els nens: ells eren els encarregats de vendre’ns tota la morralla que amorosament havien confeccionat i que nosaltres, després d’una “dura negociació”, ens enduríem a casa per justificar davant dels amics que havíem estat allà.

Tribu nòmada tuareg de nom desconegut
Algèria (Desert de Tassili Aghar)

………………………………………….


El hombre permanecía sentado, impasible, ante el grupo de turistas curiosos que le invadían la aldea hecho de casas de barro y cañas donde él reinaba. Ni un gesto en todo el tiempo, ni una mirada de escrutinio. Aquello era cosa de las mujeres y los niños: ellos eran los encargados de vendernos toda la morralla que amorosamente habían confeccionado y que nosotros, tras una "dura negociación", nos llevaríamos a casa para justificar ante los amigos que habíamos estado allí.

Tribu nómada tuareg de nombre desconocido
Argelia (Desierto de Tassili Aghar)

2 comentaris:

  1. Como te he dicho en Google+ .. Me resulta magnífica. y me quedo ñor tu blog que me parece muy interesante,te dejo el enlace del mio por su te apetece ver algo mas de mis trabajos.. Un abrazo :)

    ResponElimina