La motivació
Als vells i als nens no els calen simulacions: són com són sense artificis. Als uns perquè els ha passat el temps i tenen l’ànima plena... -o quasi buida- i això es veu a la mirada: la nostàlgia, la tristesa, la bonhomia o l’esperança malgrat tot. Els altres, els menuts, tenen un ventall de possibilitats davant seu que no poden ni imaginar però de moment només compten amb la innocència d’uns ulls nets.
L’objecte d’aquest bloc és precisament aquest: mostrar el principi i el final de l’ésser humà, obviant deliberadament la tan complicada fase de plenitud,així com la meva relació amb ells en el moment de fer-los la foto.
Algunes d’aquestes fotos están preses fa anys i de ben segur els manca qualitat técnica, però per a mi el que compta és el seu testimoni.
Gràcies per visitar el meu bloc.
Los ancianos y los niños no necesitan de simulaciones: son como son sin artificios. A unos les ha pasado el tiempo y tienen el alma llena ... -o casi vacía- y eso se ve en la mirada: la nostalgia, la tristeza, la bondad o la esperanza a pesar de todo. Los otros, los pequeños, tienen un abanico de posibilidades ante sí que no pueden ni imaginar pero de momento sólo cuentan con la inocencia de unos ojos limpios.
El objeto de este blog es precisamente éste: mostrar el principio y el final del ser humano, obviando deliberadamente la tan complicada fase de plenitud, así como mi relación con ellos en el momento de tomarles la foto.
Algunas de estas fotos están tomadas hace años y seguro les falta calidad técnica, pero para mí lo que cuenta es su testimonio.
Gracias por visitar mi blog.
dimecres, 24 de desembre del 2014
Somriure daurat // Sonrisa dorada // Golden smile
divendres, 12 de desembre del 2014
Artistes per força // Artistas a la fuerza // Artists by force
Tothom intenta guanyar-se la vida com pot i si és honestament, millor. Aquest parell de vailets estaven a l'entrada d'un dels temples d'Ankor (Cambodja) i ens barraven el pas ballant i cantant, i -cal reconèixer-ho- desacompassats i desafinant com gats afònics. Però que hi vols fer? Al menys ho intentaven.
Cambodja és un país que es diu democràtic, però on la corrupció es ben visible. Només cal veure els cotxassos que circulen pels carrers de Phnom Penh i comparar-ho amb la pobresa que hi ha a les zones rurals, on uns nens sense escola amarats per una pluja persistent s'amunteguen al voltant dels turistes per vendre'ls uns mocadors fets amb poca gràcia que, ben probablement, confeccionen les seves mares a l'interior d'una cabana de canyes i palla. Una pena.
La foto és de 2007, presa amb una càmera Olympus UZ-510 en modus automàtic. Llavors no en sabia més...
Todo el mundo intenta ganarse la vida como puede y si es honestamente, mejor. Este par de chavales estaban en la entrada de uno de los templos de Ankor (Camboya) y nos cerraban el paso bailando y cantando, y -hay que reconocerlo- desacompasados y desafinando como gatos afónicos. Pero que quieres hacer? Al menos lo intentaban.
Camboya es un país que se dice democrático, pero donde la corrupción es bien visible. Sólo hay que ver los cochazos que circulan por las calles de Phnom Penh y compararlo con la pobreza que hay en las zonas rurales, donde unos niños sin escuela empapados por una lluvia persistente se amontonan alrededor de los turistas para venderles unos pañuelos hechos con poca gracia que, muy probablemente, confeccionan sus madres en el interior de una cabaña de cañas y paja. Una pena.
La foto es de 2007, tomada con una cámara Olympus UZ-510 en modo automático. En aquel entonces yo no sabía más...
divendres, 28 de novembre del 2014
El sastre // The tailor
dilluns, 10 de novembre del 2014
Sinceritat // Sinceridat // Sincerity
La nena pertany a l'ètnia Maasai de Tanzània, que viu al peu del volcà Ol Doinyo Lengai , la qual es caracteritza perquè tot els ornaments que porten les dones són de color blanc a diferencia de les Maasai de Kenya que són de molts colors .
La família amb qui viu la nena van ser d'allò més hospitalari i afable i coneixia bé el nostre guia, qui havia conviscut amb ells un temps. Suposo que aquest fet i que molt probablement els va portar menjar i algun regal útil, va afavorir l'entesa i van ser d'allò més col.laborador. Està clar que aquest somriure ample és del tot sincer.
Les dents incisives no són pas brutes, sinó que estan tacades per la manca de minerals de l'aigua que consumeixen i lamentablement sovint les acaben perdent. També tenen el costum d'arrencar-se voluntàriament les incisives inferiors per escopir millor, diuen...
La niña pertenece a la etnia Maasai de Tanzania, que vive al pie del volcán Ol Doinyo Lengai, la cual se caracteriza porque todo los adornos que llevan las mujeres son de color blanco a diferencia de las Maasai de Kenia que son de muchos colores.
La familia con la que vive la niña fue de lo más hospitalario y afable y conocía bien a nuestro guía, quien había convivido con ellos un tiempo. Supongo que este hecho y que muy probablemente les llevó comida y algún regalo útil, favoreció el entendimiento y fueron de lo más colaborador. Está claro que esta ancha sonrisa es del todo sincera.
Los dientes incisivos no están sucios, sino que están manchados por la falta de minerales del agua que consumen y lamentablemente a menudo los acaban perdiendo. También tienen la costumbre de arrancarse voluntariamente los incisivos inferiores para escupir mejor, dicen ...
dijous, 23 d’octubre del 2014
El pes dels anys // El peso de los años // The weight of years
Urgut (Uzbequistan - 2008)
Passejava per aquell mercat atrotinat, mirant amb deteniment les parades on no hi trobava res que valgués la pena: sabates de plàstic, galledes de plàstic, vestits de plàstic, brodats de plàstic de mil colors esgarrifosos, probablement tot "Made in China" o de l'antiga URSS...
L'home anava sol, amb pas erràtic, i no sabria dir si es tractava d'un captaire o d'un avi que s'havia escapat de casa quan la nora no el vigilava. En dècimes de segon em vaig adonar de la força de la seva expressió: dura, nostàlgica, trista, segurament recordant uns temps que ja no tornarien.
.....................................
Me encontraba paseando por aquel mercado destartalado, mirando con detenimiento las paradas donde no encontraba nada que valiera la pena: zapatos de plástico, cubos de plástico, trajes de plástico, bordados de plástico de mil colores horrorosos, probablemente todo "Made in China" o del antigua URSS ...
El hombre iba solo, con paso errático, y no sabría decir si se trataba de un mendigo o de un abuelo que se había escapado de casa cuando la nuera no lo vigilaba. En décimas de segundo me di cuenta de la fuerza de su expresión: dura, nostálgica, triste, seguramente recordando un tiempo que ya no volvería.
dilluns, 6 d’octubre del 2014
Ballant // Bailando // Dancing
Un nen és feliç, amb tota probabilitat, si la seva família també ho és. El vailet estava al mig de plaça polsegosa d'un mercat africà d'aquells on s'hi barregen les escombres, les sabates, la carn, la fruita i les mosques; rialler i engrescat, sembla que li feia molta gràcia veure aquella colla de descolorits que portàvem uns artefactes penjats al coll a fi i efecte de fotografiar tot el que es movia.
Outjo (nort de Namíbia), de camí a les Cataractes Epupa.
Un niño es feliz, con toda probabilidad, si su familia también lo es. El crío estaba en medio de plaza polvorienta de un mercado africano de aquellos donde se mezclan las escobas, los zapatos, la carne, la fruta y las moscas; risueño y animado, parece que encontraba divertido ver aquel grupo de descoloridos que llevábamos unos artilugios colgados en el cuello con el fin de hacer fotografías a todo lo que se movía.
Outjo (norte de Namibia), de camino a las Cataratas Epupa.
dimarts, 23 de setembre del 2014
Convicció // Convicción // Conviction
Per als hinduistes Haridwar és un dels set llocs més sagrats de l'Índia. Segons la mitologia hindú, Haridwar va ser un dels quatre punts on van caure les quatre gotes de "amrita", l'elixir de la immortalitat, que va esquitxar involuntàriament de la gerra que duia l'au Garuda i pel qual déus i dimonis van combatre durant dotze dies i dotze nits divines, equivalents a dotze anys humans.
Per aquest motiu, cada tres anys les quatre ciutats més santes (Ujjain, Haridwar, Naisk i Praiág) fan torns per celebrar la festa religiosa més important de l'Índia: el Kumbh Mela. Just va tocar l'any 2009 en què em trobava de viatge per allà i jo no tenia ni idea.
Milers i milers de persones, homes i dones, vinguts de remotes poblacions s'amunteguen, resen i es banyen a les aigües del Ganges (Mare Ganga) al seu pas per Haridwar per purificar-se; aigua que després recullen en gerres de tot tipus i porten a casa per consumir durant l'any per tal de mantenir la seva puresa.
La dona de la foto era allí, submergida amb dues més, quan jo, asseguda a la vora del 'gat', la vaig enfocar. Ella ho va percebre però no va fer cap gest de reprobació, ben al contrari, per uns instants va mantenir ferma la seva mirada com si volgués informar-me de la fermesa de les seves conviccions.
Per cert, jo també em vaig banyar.
Para los hinduistas Haridwar es uno de los siete lugares más sagrados de India. Según la mitología hindú, Haridwar fue uno de los cuatro puntos donde cayeron las cuatro gotas de “amrita”, el elixir de la inmortalidad, que salpicó involuntariamente de la jarra que llevaba el ave Garuda y por el que dioses y demonios combatieron durante doce días y doce noches divinas, equivalentes a doce años humanos.
Por ese motivo, cada tres años las cuatro ciudades más santas (Ujjain, Haridwar, Naisk y Praiág) se turnan para celebrar la fiesta religiosa más importante de India: el Kumbh Mela. Justo fue a tocar el año 2009 en que me encontraba de viaje por allí y yo no tenía ni idea.
dilluns, 8 de setembre del 2014
Somriures innocents // Sonrisas inocentes // Innocent smiles
Vaig baixar a Santiago de Atitlán. En una església plena de sants luxosament habillats amb els vestits que els confeccionaven les dones indígenes com si es tractessin de ninots per a jugar, hi havia les dues petites que van posar encantades per a mi. La guerra civil havia acabat el desembre de 1996, però es percebia una violència latent clarament identificada en els homes armats amb subfusells apostats a les entrades de bancs i joieries. Les nenes semblaven felices, alienes a tot això, a pesar de la pobresa que es podia observar quan hom sortia dels circuits turistics. Sovint em pregunto, quan miro fotos en la distància, què haurà estat de les persones.
Aquesta foto va ser presa en 2002 amb una Olympus analògica iS-2000 (que encara conservo) que em va donar moltes alegries en aquell temps.