La motivació

Als vells i als nens no els calen simulacions: són com són sense artificis. Als uns perquè els ha passat el temps i tenen l’ànima plena... -o quasi buida- i això es veu a la mirada: la nostàlgia, la tristesa, la bonhomia o l’esperança malgrat tot. Els altres, els menuts, tenen un ventall de possibilitats davant seu que no poden ni imaginar però de moment només compten amb la innocència d’uns ulls nets.

L’objecte d’aquest bloc és precisament aquest: mostrar el principi i el final de l’ésser humà, obviant deliberadament la tan complicada fase de plenitud,així com la meva relació amb ells en el moment de fer-los la foto.

Algunes d’aquestes fotos están preses fa anys i de ben segur els manca qualitat técnica, però per a mi el que compta és el seu testimoni.

Gràcies per visitar el meu bloc.


Los ancianos y los niños no necesitan de simulaciones: son como son sin artificios. A unos les ha pasado el tiempo y tienen el alma llena ... -o casi vacía- y eso se ve en la mirada: la nostalgia, la tristeza, la bondad o la esperanza a pesar de todo. Los otros, los pequeños, tienen un abanico de posibilidades ante sí que no pueden ni imaginar pero de momento sólo cuentan con la inocencia de unos ojos limpios.

El objeto de este blog es precisamente éste: mostrar el principio y el final del ser humano, obviando deliberadamente la tan complicada fase de plenitud, así como mi relación con ellos en el momento de tomarles la foto.

Algunas de estas fotos están tomadas hace años y seguro les falta calidad técnica, pero para mí lo que cuenta es su testimonio.

Gracias por visitar mi blog.

dilluns, 7 de setembre del 2015

El guerrer vençut // El guerrero vencido // The defeated warrior




Probablement no era tan vell, però una vida dedicada amb devoció a alcohol d’alta graduació (llegim Vodka), l’havia deixat físicament trinxat. Quan li vaig demanar de fer-li la foto, ell s’hi va posar de gust i amb intenció, però quan va començar a xerrar era un no parar, com una metralladora en aquell idioma impossible parlant ves a saber amb quins arcàngels

Li vaig donar 3.000 Tughruk per la seva etílica amabilitat i que ningú s’escandalitzi per aquesta gran suma, que equival  a uns 1’50 € més o menys. Si hagués estat un nen o un jove no li hauria donat pas res, però aquest home pacífic ja estava acabat, així que ja no tenia importància i millor que gaudís amb el que més li agrada.

Què n’ha quedat d’aquells grans guerrers de Gengis Khan!?

Mongòlia (de camí cap a la Vall del riu Orkhon)

..........................................

Probablemente no era tan viejo, pero una vida dedicada con devoción a alcohol de alta graduación (leamos Vodka), lo había dejado en ese estado. Cuando le pedí  permiso para hacerle una foto, le gustó y posó con intención, pero cuando empezó a parlotear era un no parar, como una ametralladora en ese idioma imposible hablando a saber con qué arcángeles.

Le di 3.000 Tughruk por su etílica amabilidad y que nadie se escandalice por esta gran suma, que equivale a unos 1'50 € más o menos. Si hubiera sido un niño o un joven no le habría dado nada, pero este hombre pacífico ya estaba acabado, así que ya no tenía importancia y mejor que disfrutase con lo que más le gusta.

¿Qué ha quedado de aquellos grandes guerreros de Gengis Khan !?

Mongolia (en el trayecto hacia el Valle del rio Orkhon)

5 comentaris:

  1. Pues cada persona es un mundo y vaya a usted a saber que fue lo que lellevo a esa vida... Un fotón sin duda y una gran historia detras.. Un saludo :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Leí que los mongoles tienen una fueete tendència a la bebida ya sean nómadas o de ciudad. Sin embargo, he de decir que este hombre fue el único bebedor (demenciado) que vi en el transcurso de mi viaje.
      Graias por tu comentario.
      Un saludo

      Elimina
  2. Hola! Gràcies pel teu comentari.
    De fet, la idea és fer un llibre quan en tingui una quantitat suficient. Faré una tria i el faré amb les més impactants. Encara falta molt de temps per això...
    Salut i a veure i ens tornem a trobar en algun curs de Nikon. M'en d'un em ronde pel cap, però el fan a Madrid i no hi puc anar :-/

    ResponElimina