Aquesta preciositat de nena anava a dins d'una motxilla ordinària (vull dir que no estava adaptada per a transportar criatures) que el seu avi carregava a l'esquena mentre ascendia al cim del volcà Khorgo (Mongòlia central). Tan blanqueta i tan rosseta tot i ser mongola, era inevitable no fixar-me en ella, tranquil·la i segura a coll i bé del seu avi molt satisfet.
Vaig aturar-me un moment a parlar amb l'home qui després d'unes paraules, molt amablement, va accedir a que els fes una foto a ambdós. Ell parlava la seva llengua i jo la meva, però ens vàrem entendere perfectament. Així passa quan hom en té ganes.
......................................
Esta preciosidad de niña iba metida dentro de una mochila ordinaria (quiero decir que no estava adaptada para transportar niños) que su abuelo cargaba mientras ascendía a la cima del volcán Khorgo (Mongolia central). Tan blanquita y tan rubita aún siendo ser mongola, era inevitable no fijarme en ella, tranquila y segura a lomos de su abuelo que la llevaba muy satisfecho.
Me detuve un momento a hablar con el hombre quien después de unas palabras, muy amablemente, accedió a que hiciera una foto a ambos. El hablaba en su lengua y yo en la mía, pero nos entendimos perfectamente. Así pasa cuando uno tiene ganas.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada