Hilario

A primer cop d'ull, si comparem aquest personatge amb el  El Sastre de Subatan  el més probable és que ningú endevini que es tracta d'un tècnic jubilat, ex sindicalista convençut, oriünd i resident al País Basc (Estat espanyol). Aquest és l’Hilario l'únic home del nostre grup format per 7 persones que visitàvem l'Iran. Viatjava amb la seva dona (mestra jubilada) i entre ells sempre parlaven en euskera.

Sembla bastant clar que en el món uns no som tan diferents d'altres malgrat les distàncies i moltes mentalitas malintencionades.

Subatan (Iran)

……………………………………………

En un primer vistazo,  si comparamos este personaje con El Sastre de Subatan, lo más probable es que nadie adivine que se trata de un técnico jubilado, ex sindicalista convencido, oriundo y residente en el País Vasco (Estado español).  Este es Hilario el único hombre de nuestro grupo formado por 7 personas que visitábamos Irán. Viajaba con su mujer (maestra jubiliada) y entre ellos siempre hablaban en euskera.

Parece bastante claro que en el mundo unos no somos tan diferentes de otros a pesar de las distancias y de muchas mentalidades malintencionadas.

Subatán (Irán)

El sastre

Subatan (Gilan / nord d’Iran)

Subatan (map) 

El poble està format per un petit nucli de cases i una majoria disperses per les muntanyes del voltant; unes altes muntanyes de clima plujós i barrancs de vertigen que voregen el mar Caspi, el qual es pot veure a la llunyania des de determinats punts.

La gent allà és tranquil·la i afable, no especialment religiosa (fins i tot les dones podíem anar sense vel) i on cadascú és dedica a una cosa i prou.

Aquest és el sastre que vesteix tots els homes del llogaret. No sé pas si el negoci li surt molt a compte –de ben segur que no es farà ric- però no semblava que li importés massa. Se’l  veu prou feliç i sobre tot entusiasmat de rebre al seu humil cosidor uns visitants tan eixerits com nosaltres. Es va divertir molt emprovant americanes gruixudes i barrets tradicionals a l’únic home que formava part del nostre grup.

..................................

 

El vell pescador

Mercat del peix  

A la riba del Mar Caspi es troba la ciutat de Bandar-E-Anzali (Iran). En sí mateixa no té cap particularitat més enllà del seu acolorit mercat de peix i fruites, i el somni d’una torradeta amb caviar iranià (que no es va fer realitat).

La gent és alegre i no viu la religió amb particular integrisme. Al contrari, els encanta parlar amb gent estrangera (sobre lo humà i lo diví) i els encanta també que els retratin. Com aquest vell pescador simpàtic que només era allà per a fer-la petar amb els que passaven. Una forma de passar el dia, si més no...

A orillas del Mar Caspio se encuentra la ciudad de Bandar-E-Anzali (Irán). En sí misma no tiene ninguna particularidad más allá de su colorido mercado de pescado y frutas, y el sueño de una tostadita con caviar iraní (que no se hizo realidad).

La gente es alegre y no vive la religión con particular integrismo. Al contrario, les encanta hablar con gente extranjera (sobre lo humano y lo divino) y les encanta también que los retraten. Como este viejo pescador simpático que sólo estaba allí para charlar con los que pasaban. Una forma de pasar el día, por lo menos ...