La motivació
Als vells i als nens no els calen simulacions: són com són sense artificis. Als uns perquè els ha passat el temps i tenen l’ànima plena... -o quasi buida- i això es veu a la mirada: la nostàlgia, la tristesa, la bonhomia o l’esperança malgrat tot. Els altres, els menuts, tenen un ventall de possibilitats davant seu que no poden ni imaginar però de moment només compten amb la innocència d’uns ulls nets.
L’objecte d’aquest bloc és precisament aquest: mostrar el principi i el final de l’ésser humà, obviant deliberadament la tan complicada fase de plenitud,així com la meva relació amb ells en el moment de fer-los la foto.
Algunes d’aquestes fotos están preses fa anys i de ben segur els manca qualitat técnica, però per a mi el que compta és el seu testimoni.
Gràcies per visitar el meu bloc.
Los ancianos y los niños no necesitan de simulaciones: son como son sin artificios. A unos les ha pasado el tiempo y tienen el alma llena ... -o casi vacía- y eso se ve en la mirada: la nostalgia, la tristeza, la bondad o la esperanza a pesar de todo. Los otros, los pequeños, tienen un abanico de posibilidades ante sí que no pueden ni imaginar pero de momento sólo cuentan con la inocencia de unos ojos limpios.
El objeto de este blog es precisamente éste: mostrar el principio y el final del ser humano, obviando deliberadamente la tan complicada fase de plenitud, así como mi relación con ellos en el momento de tomarles la foto.
Algunas de estas fotos están tomadas hace años y seguro les falta calidad técnica, pero para mí lo que cuenta es su testimonio.
Gracias por visitar mi blog.
dilluns, 25 de maig del 2015
Allò que es dóna, no es retorna // Lo que se da, no se quita // What there is given, is not returned
dissabte, 25 d’abril del 2015
Genio y figura
L'home, originari de Tarazona (L'Aragó), estava prenent la fresca al carrer una tarda de juny, pels volts de Sant Joan. Jo anava amb un grup d'amics en 'petit comité' i en veure'l tan pinxo i amb tanta dignitat, li vàrem demanar si li podíem fer una foto. Ell es va estarrufar i s'hi va posar bé: "Aquí em teniu per a la posteritat", semblava dir-nos.
El hombre, originario de Tarazona (Aragón), estaba tomando el fresco en la calle una tarde de junio, por las fechas de San Juan. Yo iba con un grupo de amigos en 'petit comité' y al verlo tan chulo y con tanta dignidad, le pedimos permiso para tomarle una foto. Él tomó aplomo y se colocó en buena posición: "Aquí estoy para la posteridad", parecía decirnos.
dimecres, 1 d’abril del 2015
Els aprenents de monjo
Tanta guerra i tants anys de comunisme no van aconseguir esborrar el budisme de les vides dels vietnamites que la viuen amb molta devoció i respecte.
divendres, 13 de març del 2015
Sorpreses
dimarts, 17 de febrer del 2015
Desitjant aprendre
dimarts, 27 de gener del 2015
El vell patriarca
dijous, 8 de gener del 2015
La nit màgica
Els patges reials
Nit d'un 5 de gener qualsevol a Igualada. Passa la Cavalcada dels Reis d'Orient llançant caramels per a tothom i portant joguines per als menuts... En acabar, els patges que composen el seguici parlen amb la canalla que els ha vist desfilar: es volen assegurar de que s'han portat bé durant l'any i que són dignes dels regals que rebran. El nen se'l mira amb credulitat i un cert temor: "Sí senyor patge, sí que he fet bondat".
I després, a córrer ben depressa cap a casa, que aviat trucaran a la porta i arribaran tres patges enlluernadors carregats de joguines...
..............................
Los pajes reales
Noche de un 5 de enero cualquiera en Igualada. Pasa la Cabalgata de los Reyes Magos lanzando caramelos para todos y llevando juguetes para los pequeños ... Al finalizar, los pajes que componen el cortejo hablan con los niños que les han visto desfilar: quieren asegurarse de que se han portado bien durante el año y que son dignos de los regalos que recibirán. El niño lo mira con credulidad y cierto temor: "Sí señor paje, he sido muy bueno".
Y luego, corriendo muy deprisa a casa, que pronto llamarán a la puerta y llegarán tres pajes deslumbrantes cargados de juguetes ...






