Aquesta àvia es diu Zenab, (ètnia
Hasania - Sudan del Nord) i la membre de més edat d’una família de pastors semi nòmades. De fet,
ni se sap l’edat que té, però la porta ben escrita en aquest rostre treballat, d’arrugues
profundes i mirada perduda, probablement cega a causa de les cataractes. Era una
velleta menuda i callada, consumida pels anys i el pes d’una vida que no ha
estat gens fàcil.
La nostra guia li va demanar permís
per a retratar-la i ella va assentir (o això, va semblar). Jo, en senyal
de respecte, li vaig prendre les
mans entre les meves i la vaig abraçar per transmetre-li una tranquil·litat que
ella va agrair, i em va parlar a cau d’orella. El seu cos només era pell i ossos
recoberts de cap a peu per l’acolorit mantell que utilitzen les dones sudaneses.
Zenab estava asseguda a la vora d’un
llit a l’interior d’una barraca feta de canyes i palla, esperant...
......................................
Su nombre es Zenab, (etnia Hasania - Sudán del Norte) y la miembro de más
edad de una familia de pastores semi nómadas. De hecho, ni se sabe la edad que
tiene, pero la lleva bien escrita en este rostro trabajado, de arrugas profundas
y mirada perdida, probablemente ciega a causa de las cataratas. Era una anciana
menuda y callada, consumida por los años y el peso de una vida que no ha sido
nada fácil.
Nuestra guía le pidió permiso para retratarla y ella asintió (o eso,
pareció). Yo, en señal de respeto, tomé
sus manos entre las mías y la abracé para transmitirle una tranquilidad que
ella agradeció, y me habló . Su cuerpo era sólo piel y huesos recubiertos de pies
a cabeza por el coloreado manto que utilizan las mujeres sudanesas.
Zenab estaba sentada al borde de una cama en el interior de una choza
hecha de cañas y paja, esperando ...