Desitjant aprendre

La cara del jove maasai  parla per sí mateixa. Aquesta expressió d’atenció i de curiositat, la concentració i l’interès  per saber... Ell, envoltat de cabres i bous, de cabanes i palla, d’infants i mares sense causa i d'homes que haurien de demostrar la seva masculinitat matant un lleó; tots en mig del no res i de la terra eixuta al peu del Gran Protector: el volcà Ol Doinyo Lengai.

Qui sap si un dia decidirà canviar la seva vida per una de més confortable. Qui sap si aquella serà millor o pitjor...

Ètnia Maasai (Tanzània) 

...........................................

La cara del joven maasai habla por sí misma. Esta expresión de atención y de curiosidad, la concentración y el interés por saber...  Él, rodeado de cabras y bueyes, de cabañas y paja, de niños y madres sin causa y de hombres que deberían mostrar su hombría matando un león; todos en medio de la nada y de la tierra seca al pie del Gran Protector: el volcán Ol Doinyo Lengai.

Quién sabe si un día decidirá cambiar su vida por una más confortable. Quién sabe si aquella será mejor o peor ... 

Etnia Maasai (Tanzania)

El vell patriarca

L’home romania assegut, impassible, davant el grup de turistes tafaners que li envaïen el llogaret fet de cases de fang i canyes on ell regnava. Ni un gest en tota l’estona, ni una mirada d’escrutini. Allò era cosa de les dones i els nens: ells eren els encarregats de vendre’ns tota la morralla que amorosament havien confeccionat i que nosaltres, després d’una “dura negociació”, ens enduríem a casa per justificar davant dels amics que havíem estat allà.

Tribu nòmada tuareg de nom desconegut

Algèria (Desert de Tassili Aghar)

Tassili Aghar desert 

………………………………………….

El hombre permanecía sentado, impasible, ante el grupo de turistas curiosos que le invadían la aldea hecho de casas de barro y cañas donde él reinaba. Ni un gesto en todo el tiempo, ni una mirada de escrutinio. Aquello era cosa de las mujeres y los niños: ellos eran los encargados de vendernos toda la morralla que amorosamente habían confeccionado y que nosotros, tras una "dura negociación", nos llevaríamos a casa para justificar ante los amigos que habíamos estado allí.

Tribu nómada tuareg de nombre desconocido

Argelia (Desierto de Tassili Aghar)

La nit màgica

Els patges reials

Nit d'un 5 de gener qualsevol a Igualada. Passa la Cavalcada dels Reis d'Orient llançant caramels per a tothom i portant joguines per als menuts... En acabar, els patges que composen el seguici parlen amb la canalla que els ha vist desfilar: es volen assegurar de que s'han portat bé durant l'any i que són dignes dels regals que rebran. El nen se'l mira amb credulitat i un cert temor: "Sí senyor patge, sí que he fet bondat".

I després, a córrer ben depressa cap a casa, que aviat trucaran a la porta i arribaran tres patges enlluernadors carregats de joguines...

..............................


Los pajes reales

Noche de un 5 de enero cualquiera en Igualada. Pasa la Cabalgata de los Reyes Magos lanzando caramelos para todos y llevando juguetes para los pequeños ... Al finalizar, los pajes que componen el cortejo hablan con los niños que les han visto desfilar: quieren asegurarse de que se han portado bien durante el año y que son dignos de los regalos que recibirán. El niño lo mira con credulidad y cierto temor: "Sí señor paje, he sido muy bueno". 

Y luego, corriendo muy deprisa a casa, que pronto llamarán a la puerta y llegarán tres pajes deslumbrantes cargados de juguetes ...

Somriure daurat

No sé si era molt gran la dona, diría que no… En tot, cas el seu posat afable i obert feia que els anys li rellisquessin tant si eren molts com pocs. Anava acompanyada d’unes set o vuit més per un carrer de Khiva una tarda calorosa, molt mudades totes elles, cantant i rient com adolescents.

En arribar a la nostra alçada (jo anava amb dues persones més), ens van envoltar i ens demanaven de participar en el joc. Com negar-s’hi?  Ellas encantades de la vida de fer xivarri i de fer-se fotos!

En aquell viatge em va cridar l’atenció l’alegria que mostraven les dones, sempre disposades a ‘muntar-la’. Recordo un dia a Samarcanda que ens vàrem ficar per equivocació en una festa privada (circumcisió de tres nois), i no ens van deixar marxar sense haver menjat pastissos ni haver begut uns bons “tantos” de vodka... Genials!

Khiva (Ruta de la Seda, a l’oest d’Uzbekistan)

.........................................

No sé si la mujer era muy mayor, diría que no... En todo, caso su actitud afable y abierta hacía que los años le resbalaran tanto si eran muchos como pocos. Iba acompañada de unas siete u ocho más por una calle de Khiva una tarde calurosa, muy arregladas todas ellas, cantando y riendo como adolescentes.

Al llegar a nuestra altura (yo iba con dos personas más), nos rodearon y nos invitaron a participar en el juego. ¿Cómo negarse? Ellas encantadas de la vida por el alboroto y por hacerse fotos!

En ese viaje me llamó la atención la alegría que mostraban las mujeres, siempre dispuestas a 'montarla'. Recuerdo un día en Samarcanda que nos metimos por equivocación en una fiesta privada (circuncisión de tres chicos), y no nos dejaron marchar sin haber comido pasteles ni haber bebido unos buenos tragos de vodka... Geniales!

Khiva (Ruta de la Seda, al oeste de Uzbekistan)

Artistes per força

 
Tothom intenta guanyar-se la vida com pot i si és honestament, millor. Aquest parell de vailets estaven a l'entrada d'un dels temples d'Ankor (Cambodja) i ens barraven el pas ballant i cantant, i  -cal reconèixer-ho- desacompassats i desafinant com gats afònics. Però que hi vols fer? Al menys ho intentaven.

Cambodja és un país que es diu democràtic, però on la corrupció es ben visible. Només cal veure els cotxassos que circulen pels carrers de Phnom Penh i comparar-ho amb la pobresa que hi ha a les zones rurals, on uns nens sense escola amarats per una pluja persistent s'amunteguen al voltant dels turistes per vendre'ls uns mocadors fets amb poca gràcia que, ben probablement, confeccionen les seves mares a l'interior d'una cabana de canyes i palla. Una pena.


La foto és de 2007, presa amb una càmera Olympus UZ-510 en modus automàtic.  Llavors no en sabia més...

------------------------

Todo el mundo intenta ganarse la vida como puede y si es honestamente, mejor. Este par de chavales estaban en la entrada de uno de los templos de Ankor (Camboya) y nos cerraban el paso bailando y cantando, y  -hay que reconocerlo- desacompasados y desafinando como gatos afónicos. Pero que quieres hacer? Al menos lo intentaban.

Camboya es un país que se dice democrático, pero donde la corrupción es bien visible. Sólo hay que ver los cochazos que circulan por las calles de Phnom Penh y compararlo con la pobreza que hay en las zonas rurales, donde unos niños sin escuela empapados por una lluvia persistente se amontonan alrededor de los turistas para venderles unos pañuelos hechos con poca gracia que, muy probablemente, confeccionan sus madres en el interior de una cabaña de cañas y paja. Una pena.


La foto es de 2007, tomada con una cámara Olympus UZ-510 en modo automático. En aquel entonces yo no sabía más...

El sastre

Subatan (Gilan / nord d’Iran)

Subatan (map) 

El poble està format per un petit nucli de cases i una majoria disperses per les muntanyes del voltant; unes altes muntanyes de clima plujós i barrancs de vertigen que voregen el mar Caspi, el qual es pot veure a la llunyania des de determinats punts.

La gent allà és tranquil·la i afable, no especialment religiosa (fins i tot les dones podíem anar sense vel) i on cadascú és dedica a una cosa i prou.

Aquest és el sastre que vesteix tots els homes del llogaret. No sé pas si el negoci li surt molt a compte –de ben segur que no es farà ric- però no semblava que li importés massa. Se’l  veu prou feliç i sobre tot entusiasmat de rebre al seu humil cosidor uns visitants tan eixerits com nosaltres. Es va divertir molt emprovant americanes gruixudes i barrets tradicionals a l’únic home que formava part del nostre grup.

..................................

 

Sinceritat

La nena pertany a l'ètnia Maasai de Tanzània, que viu al peu del volcà Ol Doinyo Lengai , la qual es caracteritza perquè tot els ornaments que porten les dones són de color blanc a diferencia de les Maasai de Kenya que són de molts colors .

La família amb qui viu la nena van ser d'allò més hospitalari i afable i coneixia bé el nostre guia, qui havia conviscut amb ells un temps. Suposo que aquest fet i que molt probablement els va portar menjar i algun regal útil, va afavorir l'entesa i van ser d'allò més col.laborador. Està clar que aquest somriure ample és del tot sincer.

Les dents incisives no són pas brutes, sinó que estan tacades per la manca de minerals de l'aigua que consumeixen i lamentablement sovint les acaben perdent. També tenen el costum d'arrencar-se voluntàriament les incisives inferiors per escopir millor, diuen...

......................................

La niña pertenece a la etnia Maasai de Tanzania, que vive al pie del volcán Ol Doinyo Lengai, la cual se caracteriza porque todo los adornos que llevan las mujeres son de color blanco a diferencia de las Maasai de Kenia que son de muchos colores.

La familia con la que vive la niña fue de lo más hospitalario y afable y conocía bien a nuestro guía, quien había convivido con ellos un tiempo. Supongo que este hecho y que muy probablemente les llevó comida y algún regalo útil, favoreció el entendimiento y fueron de lo más colaborador. Está claro que esta ancha sonrisa es del todo sincera.

Los dientes incisivos no están sucios, sino que están manchados por la falta de minerales del agua que consumen y lamentablemente a menudo los acaban perdiendo. También tienen la costumbre de arrancarse voluntariamente los incisivos inferiores para escupir mejor, dicen ...